La riquesa històrica del fons documental de l'Arxiu Històric Municipal de Begur és veritablement d'una gran importància. Els treballs d'investigació realitzats per il.lustres begurencs com Josep Pella i Forgas o Salvador Raurich no existirien si no fos per la pervivència dels papers que formen l'Arxiu Municipal. Presentem una sintètica aproximació de la documentació històrica. Un tipus de documentació fonamental en l'administració municipal són els Manuals d'Acords o Llibres d'Actes, que és on s'enregistren els acords presos pels representants de l'Ajuntament. Bona part de la història del municipi és reflectida en les seves pàgines.

A l'Arxiu Històric Municipal de Begur es conserven des de l'any 1788 al 1879 amb algunes llacunes, i a partir d'aquell any fins l'actualitat d'una manera continuada. La sèrie de correspondència -cartes, impresos i altres trameses que circulen a través del correu- es remunta a l'any 1630. Dins aquest apartat és molt interessant el "llibre per copiar les ordres" (1772-1791), on hom descriu el procés epidèmic de les malalties infeccioses que poden arribar per mar. El capítol de finances i patrimoni sol ser el més extens dels arxius municipals. Begur no n'és l'excepció, al contrari, la reculada cronologia permet refer la història i la dinàmica econòmica de la Institució. Existeix un llibre de comptes que abasta els anys 1584 al 1638 on es recullen les despeses de l'Ajuntament molt ben detallades: pagament de censals, despeses desplaçament de regidors a Barcelona, etc. De 1628 a 1796 tenim ben documentat l'endeutament de l'Ajuntament a través dels censals. De fet, la informació de caire econòmic és prou rellevant a partir del segle XVII, intensificant-se considerablement des del darrer quart del s. XIX.

La fiscalitat municipal ofereix diversos i interessants conceptes documentals (impostos, matrícula industrial, contribució territorial, etc.), que s'inicien cronològicament en el fons de Begur a partir de la segona meitat del s. XIX, i que junt a les talles (a partir de 1690), cadastre (des de 1718) i amillaraments (des de 1818) ens donen no només informació sobre l'activitat econòmica o de l'estructura de propietat del municipi, sinó també complements a l'estudi demogràfic, i relacionats amb altres tipus de documents -com ara les actes electorals- ens permet copsar la influència dels diferents grups socials en la vida municipal. Una font d'origen medieval, d'un interès excepcional, són els capbreus, document on el propietari útil de la terra reconeix els drets del senyor directe, és a dir hi trobem reflectides totes les característiques pròpies de la comunitat feudal. Sortosament a l'Arxiu de Begur hom conserva capbrevacions dels anys 1407, 1493, 1674,1675,1708 i de 1728-1730.

Lògicament ara no ens podem estendre en el comentari d'aquesta important documentació, en tot cas, apuntem la significació de la capbrevació de l'any 1407 (paper més antic conservat a l'Arxiu) i de la que Pella i Forgas diu, a la Historia del Ampurdán, que representa "la constitució social del feudalisme en el nord de Catalunya; resulta l'organització d'un estat primitiu i comunista: el cultiu de les terres de comunitat i defensa mútua a al guerra". Existeixen un conjunt de seccions que ens permeten reconstruir la història contemporània del municipi, i que només esmentarem somerament: Obres i urbanisme: hi ha expedients des de l'any 1880. Serveis militars: Quintes corresponents a l'any 1794, i a partir de 1830 amb certa continuïtat. Població: Padrons des de 1841. Aquesta documentació ens ofereix informació de cada família: edat i ocupació dels seus membres, i en alguns casos, quan s'escau, hom detalla el motiu de possibles absències del poble (es pot dibuixar una primera aproximació dels residents a Amèrica). Instrucció pública: Destaca la documentació sobre l'ensenyament primari (des de 1830). Serveis agropequaris: Destaquen els recomptes de bestiar (des de 1915). Eleccions: Municipals (des de1866).

Diputats a Corts (des de 1864), Diputats provincials (des de1872), Diputats al Parlament de Catalunya (des de 1932) i Referèndum Estatut de Catalunya (1931). En aquesta secció cal referir-se, també, a la paperassa generada per les actes de la Junta Electoral. Un fons veritablement remarcable dins l'Arxiu és el corresponent al Jutjat Municipal (des del s. XVIII) i el de la Cúria del Castell de Begur (s. XVII-XIX). A la importància intrínseca del propi contingut, hi hem d'afegir el fet de conservar-se un gran volum documental. Apuntem l'existència d'una col.lecció de 80 pergamins (del s. XV al s. XVII), sobresortint, sense dubte, un de l'any 1604, en el qual hom recull la venda dels territoris de Begur, Regencós i Esclanyà per part del darrer senyor feudal del municipi, Carles de Vilademany i de Cruïlles als representants del poble. Certament representa la redempció del feudalisme en el poble de Begur, per bé que persisteixen moltes formes pròpies d'aquest mode de producció.

Dins el capítol dels fons de les entitats i associacions, cal dir que per raons diverses, i no sempre conegudes, els ajutaments de moltes poblacions han estat els darrers dipositaris dels papers generats pel funcionament d'entitats i associacions de diverse índole, però que tenen en comú el seu caràcter privat, o millor dit, en aquest cas, no municipal. El fons d'aquesta procedència conservats a l'AMB són els de les entitats mutualistes "La Esperanza" (1882-1891), "La Igualdad Bagurense" (1891-1916) i "La Previsió Begurenca" (1917-1987), el del "Centre Artístic", el de la societat coral "La Cigala Begurenca" i el de la Cooperativa de Consum "La Económica Bagurense". Sense dubte, es tracta de fons d'una transcendència absoluta per a la història de Begur. Els llegat i fons patrimonials és una documentació recollida gràcies a la voluntat dels ciutadans de col.laborar amb l'Arxiu a través de donacions. Sortosament l'Arxiu Municipal de Begur disposa de diversos fons personals i patrimonials, que permeten investigar temes tan transcendents per la història del municipi com el del corall o l'emigració americana. Finalment cal esmentar l'Arxiu d'Imatges amb un ric fons de fotografies de finals del segle XX i primera meitat del segle XX, així com d'una part del fons del fotògraf local Josep Carreras (1950-1970), veritable testimoni gràfic l'embranzida del turisme a la costa begurenca.

InformaciÓ
Adreça: Carrer Bonaventura Carreras, 11 17255 - BEGUR
Telèfon: 972 62 43 05
Correu-e: arxiumunicipal[a]begur.org